Introducció 

 El segle XIX és el segle del renaixement de la literatura catalana culta després de tres segles en què la producció literària en català no havia assolit la qualitat que va tenir durant l’edat mitjana i especialment durant el segle XV, considerat el segle d’or de la literatura en català, amb autors com Ausiàs March o Joanot Martorell, l’autor del Tirant Lo Blanc. Aquest període de tres segles es coneix amb el nom de “Decadència” i correspondria als moviments literaris del Renaixement (segle XVI), Barroc (s.XVII) i Neoclassicisme (s.XVIII). Aquesta “Decadència” literària va ser deguda a un seguit de crisis de tipus divers que viu la Corona d’Aragó ja a finals del segle XIV i que provocaran una pèrdua de poder econòmic, social, polític i cultural a favor del regne de Castella. Això, en literatura, es traduirà en una progressiva castellanització de la literatura culta que es feia en terres de parla catalana. Amb tot, el català mai va deixar de parlar-se i la literatura popular, de transmissió oral, continuava creant-se en català. 

Per fi, a principis del segle XIX, va semblar que s'iniciava un procés de recuperació que podia retornar la brillantor literària de l'època medieval. Va ser una actualització no només de la literatura, sinó també de la cultura en les seves múltiples facetes, que no es pot donar per acabada fins que el noucentisme va consolidar les temptatives iniciades molts anys abans, tot i que la guerra civil i la postguerra van significar un pas enrere que potser encara ens afecta en alguns aspectes.

La recuperació de la literatura culta en català es dóna per tres factors principalment: 

• La fi de l’Antic Règim: L’any 1789 va començar a França un període de la seva història que hauria de canviar la fesomia de bona part del món occidental: la Revolució Francesa, que suposarà l’ascensió de la burgesia com a classe hegemònica enfront dels antics privilegis de l’aristocràcia. Els burgesos, que tenien el poder econòmic, comencen a reivindicar el poder polític. 
• La Revolució Industrial: Neix a Anglaterra a finals del segle XVIII i suposarà una modernització en la producció del béns de consum, a banda de compostar l’aparició d’una nova classe social: el proletariat. A Catalunya, aquest fenomen es consolida a partir del 1840 i el país comptarà amb una burgesia industrial, a diferència de la resta de l’Estat. Aquests dos fenòmens que afecten Catalunya farà que la burgesia catalana canviï els seus plantejaments culturals: si durant el segle XVIII i començaments del XIX havia seguit els costums castellanitzants de l’aristocràcia, cap a mitjan del segle XIX va poder crear un moviment cultural propi, deslligat del centralisme espanyol. A la llarga, aquest moviment cultural donarà lloc a reivindicacions polítiques, que es convertiran en el moviment del catalanisme polític. 
• El Romanticisme: El tercer factor que va ser causa del renaixement de la literatura catalana culta va ser el moviment cultural del Romanticisme, que neix a finals del segle XVIII a Alemanya i a Anglaterra, i que té les seves arrels en el moviment de la Il·lustració. El Romanticisme, que en principi només va afectar la cultura (literatura, art...), va acabar en la manera de pensar, de fer política i de viure

No es pot parlar de Renaixença sense parlar de Romanticisme. Tots dos moviments coincideixen en l’espai i en el temps, però són diferents en el seu abast i les seves característiques.