Els Jocs Florals

Els Jocs Florals són un certamen literari que des del segle XIX s’associa amb la Renaixença, el naixement del catalanisme i la ciutat de Barcelona. En realitat, però, els Jocs Florals tenen el seu origen a la Provença, a Tolosa de Llenguadoc. Així, el 1323, es fundava la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors, institució que buscava la restauració de la poesia trobadoresca i de la llengua poètica occitana a través del premi de les més altes virtuts poètiques. La tradició es mantindria fins el 1484.

 

 El 3 de maig de 1324 va celebrar-se el certamen literari, d’aquest certamen medieval es conserven un centenar de composicions, en general de temàtica religiosa i allunyades dels habituals models trobadorescs de l’amor cortesà, i d’una qualitat més aviat escassa. Nombrosos autors catalans van participar en els jocs florals de Tolosa, entre altres Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palaol i Llorenç Mallol.

 

No seria fins el 1393 quan, per desig del rei Joan el Caçador, el Consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona introduint a Catalunya la tradició del certamen literari dels Jocs Florals. Sense l’existència dels prejudicis morals i polítics que caracteritzaven els Jocs Florals de Tolosa, els de Barcelona van permetre el conreu de la poesia amorosa de tipus trobadoresc, molt freqüent a la cort a la darreria del segle XIV i el començament del XV. Interromputs aquests certàmens a finals del segle XV, i substituïts per d’altres d’eminentment religiosos, la tradició no va ser represa fins a la restauració dels Jocs Florals de Barcelona el 1859 en plena Renaixença.

 

Del coneixement i l’exaltació del món medieval per part dels homes de la Renaixença i el desig de donar una base social i literària a la llengua catalana, va sorgir la idea de restaurar l’antiga festa dels Jocs Florals (van propugnar la seva recuperació Ramón López Soler, Joan Cortada i Joaquim Rubió i Ors)

 

El primer diumenge de maig de 1859 se celebraren els primers Jocs Florals sota el triple lema: “Fe”, “pàtria” i “amor”. Aquests tres lemes feien referència a les tres modalitats temàtiques i a cada modalitat li corresponia un premi: Englantina d'Or (“pàtria”), Viola d'or i argent (“fe”) i Flor natural (“amor”). El poeta que aconseguia guanyar els tres premis rebia el títol de “Mestre en gai Saber”. Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer van ser els capdavanters dels Jocs Florals, dels quals va sorgir, d'altra banda, un nombre molt considerable d'autors, molt sovint procedents de la petita burgesia urbana i dedicats gairebé exclusivament a la poesia. 

 

Els Jocs Florals aconsegueixen algunes fites bàsiques per la normalització de la nostra cultura al S. XIX: